The Fleshtones, únics i inimitables

Hem elegit The Fleshtones per a reactivar aquest bloc després de més d'un any d'inactivitat. L'elecció no és casual, són uns gran oblidats del rock, tot i haver creat obres d'una qualitat suprema (i sovint infravalorada). Fa poc van ser de gira per la Península causant una gran impressió per allà on passaven. Un gran mèrit si tenim en compte que fa quasi quaranta anys que donen canya.  Són un producte de la New Wave de NYC a finals dels setanta amb una vocació festiva i rock'n'rollera imparable que avui en dia encara mantenen. Especialment el seu poderós i inqualificable frontman el mític Peter Zaremba. Mesclen tota classe d'estils vintage (R'n'B, Soul, Twist, Garage, Beat...) però amb una frescor i originalitat que avui en dia encara els fa únics.  Als que esteu al dia, vos diria que tenen una certa semblança tant pel que fa al so i l'actitud damunt l'escenari als nostres adorats Los Chicos. Vos posam un exemple dels seus primers treballs "I was a Teenage Zombie". Imbatibles.

Lords of Altamont per a començar el 2012

Un poc de canya garatgera per a començar el 2012, només per la mala hòstia del propi nom ja mereixen sortir al nostre bloc. No trobeu??? Venga animeu-vos keep on rockin'!

Com diuen els nostres germans de Groove Action una joia del funk, un clàssic atemporal que nosaltres també compartim amb els nostres seguidors. Algun dia veurem la versió dels Mickjägermeisters i riurem un poc. Per cert ahir reeditaven el "Some Girls".

21 novembre reedició remasteritzada de Some Girls

Quasi res, un any després de l'espectacular reedició d'Exile on Main St. els Stones faran el mateix amb tal vegada la seva darrera gran obra mestra "Some Girls" (1978). El proper 21 de novembre surt al carrer en edició espectacular (en diferents formats, deluxe, superdeluxe, digital...) Un àlbum que marca per a molts el cim a partir del qual començaria l'inici de la decadència artística de la banda que no prendria el vol de nou fins l'any 2005 amb "A Bigger Band". Personalment és un dels nostres discs preferits un encert total,el nombre de temes, per la combinació d'estils, el concepte global etc. Sembla mentida però clavaren en un sol disc el so del moment, el funk discotequer de l'excelsa Miss you, el punk rock de When the Whip comes down, Lies i Respectable, el so New Wave de Shattered, la cadència pop soul de Just my imagination, el vigor de Beasts of Burden, el country de Far away eyes...

Estem a mil esperant aquest llençament que vindra carregat d'extres, outtakes, imatges inèdites, llibret explicatiu i en una de les edicions un 7'' amb Beasts of Burden i When the whip comes down. Si ha de ser equiparable en qualitat a la reedició de l'Exile estem davant un dels regals ideals per aquest Nadal.

Outtake sublim

La veritat és que no sé com se podia millorar una peça redona com "All down the Line" però aquesta presa prèvia és un diamant d'incalculable valor dins el tresor (d'inquantificale valor) d'Exile on Main St. Fa mesos que ens la posem per carregar piles before watching out for troubles...

HAPPY

iConcerts - The Rolling Stones - Happy (live) per iConcerts

En Keith i en Miqueló en plena forma a l'època de l'Exile on Main st. Sembla que les imatges siguin d'ahir mateix.

Tequila - Me vuelvo loco

Pareix mentida que molts no ho reconeguin, però els Tequila van ser una banda de r'n'r prou potent a finals dels 70s i principis dels 80s. Els va tocar viure una època que vista en perspectiva té més ombres que llums. Van ser un fenomen mainstream, van vendre molt, van tenir moltes fans i això ens ha fet oblidar que eren terriblement stonians en pose, actitud i a l'hora de compondre. Rot & Stivel els Jagger-Richards hispanoargentins.