La pregunta que des de l'estiu es fa tot bon afeccionat al r'n'r en general o dels stones en particular qui són aquests al·lots? Són la sorpresa inesperada en una revetlla d’estiu quan la típica banda patxanguera te sorprèn amb recreació clavada d'una cançó que t'agrada. T'acostes més per veure qui és capaç d'executar les peces de Jagger-Richardsde amb aquella potència. I te quedes a quadres en veure cinc tios que es desfan sobre l’escenari evocant el que devien ser els concerts dels seus ídols fa 30 anys. El so és deliberadament retro, la pose "canalla" no és només stoniana, et vénen al cap els primers Flamin'Groovies o fins i tot els New York Dolls. Tu somrius et quedes satisfet, i llavors te fixes amb les reaccions del públic divers que envolta l'escenari. Senyors que han passat els 50 emocionats, joves metaleros, nines d'estètica gòtica, un tio alt amb una samarreta dels Cramps, al fons un mod amb el seu fred perry cenyit, un matrimoni de guiris totalment entregats. Vaja quina sorpresa! i dius que tocaren amb Top Models al Pas a Nivell?
Unes setmanes més tard a Manacor al Dec'n'festa els tornem a donar una oportunitat, el local està ple a vessar, enceten amb un poderós Jumpin'Jack Flash enllaçat amb un frenètic Get off of my cloud. El públic queda primer amb la boca oberta davant l’energia que despleguen, riu amb la teatralitat i el bon humor, i no atura de ballar (Start me Up, Brown Sugar, i un gloriós Respectable)i passar-s’ho bé, o és que no volien això?
