Com diuen els nostres germans de Groove Action una joia del funk, un clàssic atemporal que nosaltres també compartim amb els nostres seguidors. Algun dia veurem la versió dels Mickjägermeisters i riurem un poc. Per cert ahir reeditaven el "Some Girls".

21 novembre reedició remasteritzada de Some Girls

Quasi res, un any després de l'espectacular reedició d'Exile on Main St. els Stones faran el mateix amb tal vegada la seva darrera gran obra mestra "Some Girls" (1978). El proper 21 de novembre surt al carrer en edició espectacular (en diferents formats, deluxe, superdeluxe, digital...) Un àlbum que marca per a molts el cim a partir del qual començaria l'inici de la decadència artística de la banda que no prendria el vol de nou fins l'any 2005 amb "A Bigger Band". Personalment és un dels nostres discs preferits un encert total,el nombre de temes, per la combinació d'estils, el concepte global etc. Sembla mentida però clavaren en un sol disc el so del moment, el funk discotequer de l'excelsa Miss you, el punk rock de When the Whip comes down, Lies i Respectable, el so New Wave de Shattered, la cadència pop soul de Just my imagination, el vigor de Beasts of Burden, el country de Far away eyes...

Estem a mil esperant aquest llençament que vindra carregat d'extres, outtakes, imatges inèdites, llibret explicatiu i en una de les edicions un 7'' amb Beasts of Burden i When the whip comes down. Si ha de ser equiparable en qualitat a la reedició de l'Exile estem davant un dels regals ideals per aquest Nadal.

Outtake sublim

La veritat és que no sé com se podia millorar una peça redona com "All down the Line" però aquesta presa prèvia és un diamant d'incalculable valor dins el tresor (d'inquantificale valor) d'Exile on Main St. Fa mesos que ens la posem per carregar piles before watching out for troubles...

HAPPY

iConcerts - The Rolling Stones - Happy (live) per iConcerts

En Keith i en Miqueló en plena forma a l'època de l'Exile on Main st. Sembla que les imatges siguin d'ahir mateix.

Tequila - Me vuelvo loco

Pareix mentida que molts no ho reconeguin, però els Tequila van ser una banda de r'n'r prou potent a finals dels 70s i principis dels 80s. Els va tocar viure una època que vista en perspectiva té més ombres que llums. Van ser un fenomen mainstream, van vendre molt, van tenir moltes fans i això ens ha fet oblidar que eren terriblement stonians en pose, actitud i a l'hora de compondre. Rot & Stivel els Jagger-Richards hispanoargentins.

Sa primera entrada de 2011, un hit de 1965 que el veiem aquí a la gira Steel Wheels de fa...22 anys!!!

Who the hell are the Mickjägermeisters???

La pregunta que des de l'estiu es fa tot bon afeccionat al r'n'r en general o dels stones en particular qui són aquests al·lots? Són la sorpresa inesperada en una revetlla d’estiu quan la típica banda patxanguera te sorprèn amb recreació clavada d'una cançó que t'agrada. T'acostes més per veure qui és capaç d'executar les peces de Jagger-Richardsde amb aquella potència. I te quedes a quadres en veure cinc tios que es desfan sobre l’escenari evocant el que devien ser els concerts dels seus ídols fa 30 anys. El so és deliberadament retro, la pose "canalla" no és només stoniana, et vénen al cap els primers Flamin'Groovies o fins i tot els New York Dolls. Tu somrius et quedes satisfet, i llavors te fixes amb les reaccions del públic divers que envolta l'escenari. Senyors que han passat els 50 emocionats, joves metaleros, nines d'estètica gòtica, un tio alt amb una samarreta dels Cramps, al fons un mod amb el seu fred perry cenyit, un matrimoni de guiris totalment entregats. Vaja quina sorpresa! i dius que tocaren amb Top Models al Pas a Nivell?

Unes setmanes més tard a Manacor al Dec'n'festa els tornem a donar una oportunitat, el local està ple a vessar, enceten amb un poderós Jumpin'Jack Flash enllaçat amb un frenètic Get off of my cloud. El públic queda primer amb la boca oberta davant l’energia que despleguen, riu amb la teatralitat i el bon humor, i no atura de ballar (Start me Up, Brown Sugar, i un gloriós Respectable)i passar-s’ho bé, o és que no volien això?