L'altre dia teníem bolo al Pas a Nivell i la veritat estava un poc acollonat i en descàrrec d'en Mick vull dir que aquest clip em va empenyer a oferir un bon show. Aquest vestit rosa, I bet your mamma was a tent show queen...
dissabte, 12 de desembre del 2009
diumenge, 22 de novembre del 2009
Ca plane pour moi
Hei una peça de 1978. Un hit de pop punk semioblidada d'una espècie de Miguel Bosé de Bèlgica, el gran Plastic Bertrand acompanyat d'aquestes fieres anomenades The Boss Hoss. Volien revitalitzar la cançó i vaja si ho aconseguiren! Ara ja sabeu la inspiració del look dels WE ARE FROM PINA d'on ha sortit.
dilluns, 26 d’octubre del 2009
diumenge, 18 d’octubre del 2009
PER QUÈ A LES DONES NO ELS AGRADA EL ROCK?

Com ja sabem per les lletres de bluesmen il·lustres (Robert Johnson, per exemple), les dones són la font de totes les desgràcies dels homes: els deixen, els posen les banyes, es gasten els seus diners, els forcen a barallar-se amb altres mascles per elles... els duen a la ruina física i moral, vaja.
De fet, les primeres gravacions de rock and roll (“Rock around the Clock”, “Shake, Rattle and Roll” entre d’altres) xarren de mantenir relacions sexuals amb dones, a les quals s’indica amablement què han de fer (mou-te, nena, vine, retorça’t...).
Es pot dir que la dona és l’objecte del rock, però, quan comença a ser-ne el subjecte?
Durant els 60, els grups femenins de pop estaven a les beceroles. Tot i que van tenir molta difusió, grups com les Shirelles i les Ronettes foren sovint enganyades i/o controlades per directius de la industria discográfica. Tal i com cantaven The Crystals: “He hit me and I felt like a kiss” (em va pegar i vaig sentir una besada).
Dues de les icones que aportaren individualitat i força a la música feta per dones van ser Janis Joplin (malaguanyada) i Patti Smith. Més tard sonen els noms de cantautores com Suzanne Vega o Tracy Chapman, i , qui no ha sentit a parlar de, Madonna, la “ambición rubia”, la reina del pop? Arribem al rock alternatiu (Babes in Toyland, Hole, P.J. Harvey) i altres estils innovadors (Bjork) per acabar preguntant-nos...
Però, què passa amb el rock dur?
Una recerca nord-americana de mitjans dels 90 va concloure que les dones es sentien molt menys atretes pel Hard Rock (paraules majors) i el heavy metal que pel pop o la música negra, mostrant-hi fins i tot aversió. Qualsevol adolescent de sexe masculí ha comprovat aquest fet amb la seva germana / mare / àvia / cosina / companya de classe / novia / ligue/ etc. És a dir, que salvant honorables excepcions, aquest fet és cert en el 90% dels casos: les dones abominen el rock. Per què?
La fosca petjada del rock pardal
Els espavilats investigadors Roberts i Christenson van arribar a la conclusió que aquesta aversió es devia a la visió de les dones que apareixia a les lletres d’aquest tipus de música. Perquè ens quedi més clar farem un petit viatge al passat recordant un dels tres grups que formen la Santísima Trinitat de l’embrionari Heavy Metal, juntament amb Deep Purple i Black Sabbath). Estem parlant dels Led Zeppelin, que va ser també una de les bandes inaugurals del Cock-Rock ( terme que es podria traduir per rock perdiu o rock pardal, per exemple). Evidentment, aquesta és una etiqueta despectiva. No coneixem cap exemple de grup que es presenti a ell mateix dient que fa cock-rock.
Ah! Els gran LED ZEP, un terç de les lletres dels quals parlen de sexe poc igualitari:
“apreta’m, nena, fins que el suc em baixi per la cama” (The Lemon Song)
“et veig, nena, faré que et sentis petita” (I’m a Man)
“nena, no faig broma, t’enviaré de tornada a l’escola... et donaré tot el meu amor, et donaré cada centímetre del meu amor” (Whole lotta love, títol que es podria traduir també per “te la voy a dar toa ”).
Queda inaugurat aquest corrent, caracteritzat, entre altres coses, per l’abús de l’expressió “nena” (babe, baby) i pel tractament de la dona com a objecte sexual. Innovadors innovadors no eren, vaja.
Entre els representants més destacats del Cock Rock destacarem Whitesnake, Van Halen, Kiss (llegendaris strip-tease als seus shows) i ACDC.
En aquest panorama van sorgir algunes bandes de hard rock formades per dones, com ara les Runnaways, les Girlschool i la baixista-cantant Suzi Quatro.
When Cock rock meets heavy metal... the born of the beast
Quan el cock-rock com a posat, estètica i temàtica es va trobar amb el heavy metal, va néixer un monstre. Una de les seves cares més conegudes és la de Manowar. Cap altre grup mainstream ha arribat a ser tan explícit, amb l’excusa d’evocar una època salvatge, propera a la de Conan el bárbaro i aliena als avenços de la civilització (incloent-hi els drets humans). Llegim un exemple:
She Is Waiting To Kiss My Hand
But She Will Wait For My Command
My Chains And Collar Brought Her To Her Knees
She Now Is Free To Please
Woman Be My Slave
That's Your Reason To Live
Woman Be My Slave
The Greatest Gift I Can Give
Woman Be My Slave
Before Her Surrender She Had No Life
Now She's A Slave Not A Wife
Her Only Sorrow Is For Women Who Live With Lies
She's Taken Off Her Disguise
Pleasure Slave. Kings of metal (1988).
(qui sàpiga anglès que la tradueixi, que a mi em fa una certa vergonya/repulsió)
Detalls com aquest van fer del heavy la darrera frontera per conquerir per les dones rockeres. Malgrat tot, en aquest terreny hi van haver guerreres”, com l’alemanya Doro i les nord-americanes Vixen.
Ara bé, les grans dames del heavy no ens venen mai un paper de víctimes, d’esclaves o de dones sensibles i fràgils. Si hem d’escollir un arquetipus femení, es presenten més aviat com a amazones o bruixes inaccesibles per als homes. En altres casos, ens presenten una imatge de meuques - fortes i decidides, certament – que busquen més provocar el desig dels homes que el seu respecte.
Això és el reflexe d’un debat molt més profund:
- És l’alliberament sexual el primer pas per a la igualtat entre els sexes?
- És convéncer les dones de les virtuts de l’amor lliure una estratègia dels mascles progres per a satisfer-se menys costosament?
The answer is in the wind
dilluns, 12 d’octubre del 2009
Good for your brain
divendres, 9 d’octubre del 2009
Rolling Stones - 2000 Light Years From Home
Un himne psicodèlic que marca el pas dels Stones rythm'n'blueseros a l'essència rockera dels 70s.
dimarts, 15 de setembre del 2009
The Jim Carroll Band - People Who Died
Divendres passat moria aquest mite del punk rock americà, poeta, escriptor un gran artista aquí totalment desconegut. La cançó, el seu hit, té la seva conya un dia com avui. Keep on rockin'.
diumenge, 30 d’agost del 2009
let there be jet
el nou single del nou album de jet "shaka rock". al.lots, escolteu-lo. they are geniuses.
dissabte, 15 d’agost del 2009
The Stone Roses - Love Spreads
Un tema de l'àlbum Second Coming, la banda de Madchester Stone Roses retornava després d'un silenci forçat per qüestions legals. Després de sacsar el món l'any 1989 atacaren en el 1994 conscients que tal vegada era la seva darrera oportunitat per arribar a ser una banda de masses. No ho aconseguiren, es barallaren entre ells, la premsa els criticà i ells oferiren alguns shows lamentables. Malgrat tot amb els anys esdevingueren una banda mítica, aquí en teniu una mostra. Love Spreads!
dissabte, 8 d’agost del 2009
Willy DeVille - Shake Rattle and Roll
Dijous passat a la nit se'n anava en Willy Deville, un dels nostres, un autèntic testimoni, el pirata, vertader mite dels escenaris, inclassificable i en constant procés de reivenció. Amb la seva veu de mascle interpretant aquest clàssic incombustible a un dels seus darrers shows a Berlin.
dilluns, 3 d’agost del 2009
Primal Scream - Nitty Gritty
Més Stonians que mai amb un rampell Johnny Thunders que tira d'esquena, pur i genuí R'n'R amb coros souleros. We luv ya... pocs grups de rock saben fer bona electrònica, però digueu-me un grup de música electrònica que li surti bé fer rock?
diumenge, 2 d’agost del 2009
Gran exclusiva, tornen TOP MODELS!!!

dimecres, 29 de juliol del 2009
Los Peyotes - Bdaaa!!!
Seguint amb marxa 60's aquí teniu una banda que tresca per Europa aquests dies. Una de les seves properes actuacions serà a l'Euro ye-yé de Xixon, gran festival que tindrà lloc entre el 30 de juliol i el 4 d'agost. És una banda garajera formada peruans i argentins i la gent parla de directes brutals. Aquest clip ens en dona una idea...BDAAAAAA!!!
dimarts, 28 de juliol del 2009
Nihil sub sole novum
dijous, 23 de juliol del 2009
David Bowie - Modern Love Live 2004
Avui tornava de la platja i e la ràdio del cotxe ha sonat aquesta peça. El Duc Blanc recuperant un clàssic de l'estiu de 1983 i ens el serveix fresc i absolutament contemporani. Amb el mèrit de comptar amb la versió femenina de Nosferatu al costat tocant el baix i que sembli irresistiblement cool. Ai David!
diumenge, 19 de juliol del 2009
Les cinc bandes que ens amargaren la primera meitat dels 90's

Així estaven les coses
dissabte, 18 de juliol del 2009
New York Dolls
Polèmics, transgressors i de nou en la carretera quasi trenta cinc anys després. Des de que en Morrisey els va rescatar ja fa cinc anys. Tot i els seus limitats coneixements tècnics pel que fa als instruments, crec que són l'exemple més clar del que anomenem Rock and Roll. La teatralitat i la improvisació per damunt del virtuosisme, outsiders del glam rock, antecedents directes del punk, influència de l'sleazy rock vuitanter...per cert tenen nou disc "Cause I sez so". Visiteu-los al http://www.myspace.com/newyorkdolls. La xupa amb la cara de Marylin és insuperable ni en Boy George tindria ous de dur-la.
dimarts, 14 de juliol del 2009
dilluns, 13 de juliol del 2009
Stoned - Not Fade Away
Ara acab de caure que fa 10 dies justs, va fer 40 anys de la mort de Brian Jones. Personatge maleït de la llegenda stoniana, aquí vos pos un fragment de la pel·lícula "Stoned" que parla de la seva vida i mort. Es va estrenar l'any 2006 sense massa èxit, em va deixar indiferent però aquest muntatge amb el "Fade away" val la pena. La banda sonora és bona, i això que el stones no hi participen, però molt difícil d'aconseguir.
dissabte, 11 de juliol del 2009
The Kinks - Sunny Afternoon
Aquest juliol fa 43 anys que aquesta meravella del swinging London era número 1 a les llistes britàniques. L'àlbum "Face to Face" és pur costumisme pop que seria una influència cabdal en la música de les dècades següents en bandes com Madness o Blur. Els germans Davies assolien una fita insuperable en un any en que els Stones havien tret "Aftermath" i els Beatles "Revolver", quasi res. Val la pena recordar-los.
divendres, 10 de juliol del 2009
Rolling Stones - When The Whip Comes Down (Hampton, 1981)
En Keith salvant la nau en la dècada més miserable dels Stones, els tristos 80. Quina pena fa en Mick intentant imitar el gran Keith, la peça és una elecció selecta de l'incomensurable "Some Girls". Faltaven 14 anys per a que tornassin a ser grans, però el nostre ídol no fallava mentre en Mick desafinava.
dimecres, 8 de juliol del 2009
Top Models My burning light
Després de la furia de la Blues Explosion, un poderós tema dels Top Models, una banda desapareguda però que va deixar tres grans àlbums i actuacions memorables. Un hit del "Beautiful Señoritas" de 2004 editat per Bip Bip Records.
Curiositat, en Ricky Gil a finals dels 80 tenia una banda anomenada també Blues Explosion.
dissabte, 4 de juliol del 2009
you gotta want it
un grup sobre qual no fa falta perdre moltes paraules. sex, rock'n'roll, sweat i possiblement una cantitat considerable de drugs tambè.
divendres, 3 de juliol del 2009
stockholm rocks!
i per continuar, i per fer veure que també en la actualitat no ens hem de privar de gran rock'n'roll, aqui els mitics diamond dogs amb el seu tema "generation upstart".
"you're the revolution and you know what you got to do".
els diamond dogs son un grup de suecia, casi un supergrup amb membres de grups tan populars com the hellacopters o the soundtrack of our lives i sempre han estat una referencia per noltros desde que els varem veure per primera vegada en el mitic kaiserkeller en hamburg, on entre altres se varen ficar ratjes de coca els beatles.
el seu darrer album, 'it's most likely...' el varen publicar el any passat i no ens va impresionar molt, pero sempre tenim els classics de 'up to rock' o 'as your greens turn brown'.
aneu a la seva myspace per mes informaciò.
dimecres, 1 de juliol del 2009
CONNECTION - KEITH RICHARDS (Live)
I per començar, res més que un hit rabiosamet cool i injustament oblidat per molts i que és una de les joies de la discografia dels stones. Només ell, el gran Keith sap reconèixer d'aquesta peça, per això l'estimem.
Nou Bloc a la xarxa dedicat al R'n'R

ha decidit obrir un altre espai per a parlar de música. De tots era sabuda la nostra veneració pel panteó stonià, i de les divinitats que el componien la que més devoció ens mereix és la del gran Keeff. A partir d'ara esperem que la nostra fe s'estengui per la xarxa sense deixar de banda la nostra vessant funkera. Siau benvinguts!